dijous, 27 de desembre del 2012

Alts forns i la Mare de Déu del Peix - Υψικάμινος και η Παναγία με το ψάρι

A Alts forns, el primer llibre d'Embirikos, i el més rar, potser, el més oníric, l'erotisme és pertot, els desigs i fantasmes concentrats. En alguns textos, el cos, la voluptuositat són evidents, com a “Llum sobre balena”, sobre la forma de la dona convertida en ésser marí, o com a “La fuga del fil”, amb el temps de l'amor -a intervals cíclics d'esperes, de desigs, de dols i de plaers-, i el seu triomf:


El plaer de les verges en el nostre cor i el dol de les ones grogues perdura dins de cadascuna de les nostres bombolles. Tanmateix el dol es perdrà i dels fils de l’hora més essencial s’alçaran els nostres braços per al domini definitiu dels plaers de les verges i de les parelles d'igual grau. Llavors caurà per sempre la corriola podrida i el seu estrèpit s’alçarà tal com s’alça el cap d’una màquina de cosir o el cap d’un boc que munta una femella en una renglera d’arbres.


Η φυγή του νήματος
Η τέρψις των παρθένων στην καρδιά μας και το πένθος των κίτρινων κυμάτων διαρκεί μέσα στην κάθε φυσαλλίδα μας. Ωστόσο το πένθος θα χαθή και από τα νήματα της ουσιαστικωτέρας ώρας θα σηκωθούν τα μπράτσα μας για την οριστική κατίσχυσι των τέρψεων των παρθένων και των ισοβαθμίων ανδρογύνων. Τότε θα πέσει για πάντα ο σάπιος μακαράς και θα σηκωθή ο γδούπος του όπως σηκώνεται το κεφάλι μιας ραπτομηχανής ή το κεφάλι ενός κριού βατεύοντος εντός δεντροστοιχίας.


També els títols són evocadors, com “Les campanes de la fregata” o “Lleons ululant sobre el pit d'una verge”, o enigmàtics, amb un erotisme disfressat, com “La Mare de Déu del Peix”. Aquest darrer remet a la imatgeria religiosa, amb el clar exponent del quadre homònim de Rafael:







 No oblidem els lleons!




I també n'hi ha algunes representacions més populars. A l'església de la Godivelle, per exemple, es veu com la Verge ha atrapat un peix:



















El poema d'Embirikos "La Mare de Déu del Peix", "Η Παναγία με το ψάρι", en presenta encara tota una altra versió:

Millor encara que les teulades que donem als amants dels nenúfars fou menyspreat el senyal de la fuga. Inclinada horitzontalment nodreix els seus ases i els corbs delicats sense romandre en la injustícia del violent apaivagament. Per això florirà encara per això clamarà per això seran enderrocats els homenots de cap per amunt i tots els congosts apòcrifs i romandrà aquesta gresola fulgent i simpàtica en apogeu entre els colors de la matèria. El jurament dels estrangers i de tots els detentors d'obligacions no té importància. Ells també seran admesos només cal que colpegin els talismans només cal que arrosseguin tot el seu pes només cal que donin llavors a les xiquetes només cal que se suspenguin correctament en el seu desig només cal que s'exciti en la seva boca la glòria del seu torrent. Aquí la tendra quitxalla espera amb el desig de la seva llarga substància i els carrers no es faran visibles a ningú fora d'ells i dels cocodrils més acaronats de tota la rodalia.

Una figura femenina jau inclinada, i es projecta al món com una revolució de la terra i de la natura, una evolució geològica, una reestructuració de la llei i de la sort. 



Nikos Engonópulos: El fonògraf a la platja















     



dilluns, 26 de novembre del 2012

Eros i llet - Έρως και γάλα - L'amour et le lait


Mare de Déu de la Llet ANÒNIM (a partir d'un model del Robert Campin 

dit «Mestre de Flémalle» [Tournai, 1375-1444]) Cap a 1520


És bonic trobar el títol d'una obra tan explícit com "Mare de Déu de la Llet":



























 Παράσταση από ερυθρόμορφη αρυβαλλοειδή λήκυθο, 360-340 π.Χ. 
(Εθνικό Αρχαιολ. Μουσείο Τάραντα).






També són interessants algunes descripcions museístiques, com "Η Αφροδίτη θηλάζει τον Έρωτα", és a dir, "Afrodita alletant Eros":






















En grec modern i bizantí, és la "γαλακτοτροφούσα","la que nodreix de llet":




dilluns, 12 de novembre del 2012

Carrers - Δρόμοι

En algunes ciutats gregues s'han decidit a anomenar "Embirikos" alguns carrers. A Andros n'hi ha uns quants, però no surten al google maps.

Embirikos té un carrer a Larissa, la capital de Tessàlia:



 A Volos, la ciutat on van viure els pintors Theófilos Hatzimihail i Giorgio de Chirico, hi té un carreró:





A Patra està envoltat de pintors i de poetes: Seferis, Vàrnalis, Ritsos i Kavafis ben a prop i, més avall, Gatsos, Engonópulos i Sikelianós.




dijous, 8 de novembre del 2012

dones madures - ώριμες γυναίκες


A Tessàlia, totes les mans eren necessàries per treballar els camps dels terratinents. Els pares de les famílies Karagunis endarrerien el casament de les seves filles fins als 30-35 anys.
Potser per això Embirikos ens parla de

                       les dones madures de les planes de Tessàlia

al relat  Formes de serenor dels Escrits




dijous, 25 d’octubre del 2012

"Per clares fonts i forests remoroses"


Embirikos, als Escrits o mitologia personal, explica moltes coses que poden passar en un bosc:
                                       



A la clariana d'un bosc silenciós
               
un nen s’està dret
i es fa gran instantàniament al davant d’una dona.













De vegades, un

arbre és tan gran i el seu fullatge tan espès que hom podria prendre’l, a primera vista, per un massís de molts arbres.


Sovint
 
a les pregoneses del fullatge l’ombra s’arrauleix, col·leccionista silenciosa de secrets i confidències.



           






I vet aquí que la penetració de l'esguard en l'ombra de l'espessor vellutada de dins del fullatge
equival a la nostra participació en la penetració a l’interior d’una cova plena d’estalactites.












 


 Altres vegades hi ha

una dona adúltera que camina nerviosament i amb milers de precaucions cap a l’encontre d’un amant vacil·lant.














Pertot és possible
              
el cruixit sobtat d’una fusta seca
       














o que hi trobi
una nena
un

escarabat daurat
o brunyidora





(Nota: La foto de l'escarbat daurat és de Pau Cabot. Font:http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Escarabatdaurat.jpg)








diumenge, 14 d’octubre del 2012

Alletament - Θήλασμα


L'escuma del mar, i el desig d'una sina materna plena de llet. I la mare que acull als seus mugrons, l'home i l'infant. Embirikos descriu, així, un moment d'erotisme i tendresa maternal, bell i innocent.
La llet, el bressol del desig. El líquid d'un Eros femení que alimenta les nostres esperances.

Al relat "Ròmul i Rem, o homes navegant vers l'abraçada materna" dels Escrits,  Embirikos recrea aquest moment,  quan

                                    "l'horitzó s'alça.
                                  l'horitzó davalla."

                                    Ο ορίζων ανέρχεται.
                                    Ο ορίζων κατέρχεται.

I convergeixen, en les sines d'una dona dolicocèfala, el delit infantil i el desig adult.

Una dona que ressona a "les nines del nostres ulls" d'un altre poema embirikià, "Instant de porpra" ("Στιγμή πορφὐρας"), nines que 

                            Έχουν στην όψι τους την  ανταύγεια των ελπίδων μας
                       Έχουν στο στήθος τους το γάλα της ζωής μας

                       Tenen al rostre el reflex de les nostres esperances
                       Tenen al pit la llet de la nostra vida



      Ελληνική μετάφραση:

Ο αφρός της θάλασσας, κι ο πόθος ενός μητρικού στήθους πλήρους γάλα. Και η μητέρα που δέχεται στις ρώγες της τον άνδρα και το βρέφος. Ο Εμπειρίκος περιγράφει, έτσι, μια ωραία και αγαθή μητρικού ερωτισμού και τρυφερότητας στιγμή. Το γάλα, το λίκνο της επιθυμίας. Το υγρό ενός θηλυκού Έρωτα που τρέφει τις ελπίδες μας.

Στο διήγημα "Ρώμυλος και Ρώμος ή Άνθρωποι εν πλω εις μητρικήν αγκάλην", από τα Γραπτά, ο Εμπειρίκος μεταπλάθει αυτή τη στιγμή όταν

                                                                                                Ο ορίζων ανέρχεται.
                                                                                                Ο ορίζων κατέρχεται.


Και συγκλίνουν στους μαστούς μιας δολιχοκέφαλου γυναίκας η παιδική λαχτάρα και η ενήλικη επιθυμία.

Μια γυναίκα που αντηχεί στις "κόρες των ματιών μας", από ένα δεύτερο εμπειρίκιο ποίημα, "Στιγμή πορφύρας", τις κόρες που 

                            Έχουν στην όψι τους την  ανταύγεια των ελπίδων μας
                       Έχουν στο στήθος τους το γάλα της ζωής μας

                       Tenen al rostre el reflex de les nostres esperances
                       Tenen al pit la llet de la nostra vida






dissabte, 6 d’octubre del 2012

Sentir encara

L'emoció del viatge, en travessar mars i oceans, o l'emoció del so llunyà d'una veu, sovint sembla venir d'un altre temps, d'un o de molts altres llocs.  De vegades --només de vegades--, és un signe del món real que la desperta. Arriba amb tanta força que, enlluernats, li donem l'aparença d'un record.

El cant, l'admiració pel miracle, la "folle ivresse" de Nadir:




"Je crois entendre encore" com una visió, com un somieig o com una passió d'Embirikos: un home, una dona "γυμνή και κοιμωμένη", adormida i nua, a la platja, recordant futurs, imaginant passats...

με μάτια πράσινα παράξενα στιλπνά
που επιθυμούν να ιδούν μἐσ᾽στην καρδιά του θέρους
μια νύκτα γιομάτη θαύματα
γιομάτη βεγγαλικά του παραδείσου

(Α. Εμπειρίκος, Ενδοχώρα)





divendres, 28 de setembre del 2012

Πρόγευση του Μεγάλου Ανατολικού

Una troballa al youtube: música i personatges del Great Eastern - Gran Oriental


 




El Gran Oriental, une ville flottante on l'amor parla en llengües infinites.
Ο Μἐγας Ανατολικὀς, μἰα πλωτἠ πὀλη ὀπου ο Έρωτας μιλἀει σε απἐραντες γλὠσσες.






divendres, 21 de setembre del 2012

Saghalien Oula


El riu que ens ha dut fins aquí, l'Amur, travessa la Manxúria. I el seu nom ressona en llengua francesa, brilla i meravella. Un accident lingüístic que va obrir les vastes terres de l'Est llunyà als pioners que seguiren les traces del tigre de l'Amur, dels exèrcits cosacs i de les guerres que van sollar les seves ribes. Amour, un nom que fecunda tot un paisatge llunyà. La passió dels mots d'amor es barreja amb la dels noms russos, xinesos, tungusos...


En quin Atlas va llegir Delteil, per primer cop, el nom del riu que va inspirar-li Sur le fleuve Amour?





" Je suis née aux bords de l'Amour. Désormais c'est là seulement que je veux vivre, que je veux aimer. Mon coeur aspire à retourner sur les rives du Fleuve, qui le lavera et le rénovera. Emmenez-moi, emmenez-moi sur le fleuve Amour ! "

Les paraules de Ludmilla, l'heroïna de la novel·la de Delteil, les recull i amplifica Embirikos en l'αντί προλὀγου  de la seva Mitologia personal, un cant aquàtic a l'Eros i a la poesia.



dimecres, 19 de setembre del 2012

EL SAMOVAR


"La Rússia actual no m'agrada", va dir un gran amant de Rússia. Potser hi tenia posades massa il·lusions?

Als Escrits d'Embirikos hi ha un personatge, Neoptòlem I, rei dels Hel·lens, que es passeja amb el samovar de la seva mare al cap. Devia ser un senyor barret! Imaginem-lo, aproximadament, de la mida del que vam trobar un dia, passejant per París, en una botiga de te al 15è arrondissement:




La Rússia d'Embirikos era una Rússia enyorada: la de la seva mare, la dels visionaris i dels revolucionaris, la Rússia heroica i, és clar, la de la literatura. Sobretot la de Tolstoi, gran creador de paisatges embiriquians.
Fem bullir, doncs, el nostre samovar a la vora de l'Amur i a la vora del Terek, en vastos paisatges: 
 
"El riu que separa els cossacs llisca tèrbol i rabent; en arribar, però, en aquest indret, el seu corrent s’ha fet ja ample i mansoi i carreteja constantment una sorra grisenca que es va dipositant sobre la riba dreta, baixa i coberta de canyers, mentre va desgastant l’esquerra, abrupta, per bé que poc elevada, agençada de roures seculars i rabassuts i plàtans socabuits d’Orient, de jovençana creixença. Al llarg de la riba dreta s’escampen els burgs circassians, pacífics, encara que bon xic hostils; seguint la riba esquerra hom destria, a una distància de mitja versta del riu, i amb intervals de set o vuit verstes, els ravals escampats. En temps passats, la majoria d’aquelles agrupacions es trobaven arran mateix de l’aigua; el Terek, però, en decantar-se dia darrere dia vers el nord de les muntanyes, ha anat fent el seu treball d’erosió i avui hom només pot veure les velles habitacions envaïdes d’herba espessa, jardins i arbres fruiters, sobretot pereres, i àlbers piramidals, entrellaçats d’esbarzers i de vinyes salvatges."

Entre cavalls i joves cosacs i cosaques: 
 
"En obrir més la porta, Olenin veié, en la penombra, la figura, alta i esvelta, de la jove cossaca. La curiositat amatent i àvida de la jovenesa li féu observar involuntàriament les formes sanitoses i virginals que es descobrien dessota aquella fina peça d’indiana i alhora els ullassos negres i magnífics que el fitaven amb una basarda infantil i també amb una tafaneria primitiva."

(Fragments de Lleó Tolstoi, Els cosacs, ed. per a El Observador, trad. Francesc Payarols)



dimarts, 18 de setembre del 2012

Parpelles


Versió musicada de Thanassis Papakonstandinou del poema 16 d' "Els ocells del Prut" d'Embirikos.







Són les meves parpelles cortines transparents
quan les obro veig davant meu el que s'escaigui
quan les tanco veig davant meu el que desitjo.

dilluns, 17 de setembre del 2012

ρώγες
Els mugrons d'un collaret

ΧΕΙΜΕΡΙΝΑ ΣΤΑΦΥΛΙΑ

Της πήραν τα παιγνίδια και τον εραστή της. Έσκυψε λοιπόν το κεφάλι και παρ' ολίγον να πεθάνη. Μα τα δεκατρία ριζικά της σαν τα δεκατέσσερά της χρόνια εσπάθισαν την φευγαλέα συμφορά. Κανείς δεν μίλησε. Κανείς δεν έτρεξε να την προστατεύση κατά των υπερποντίων καρχαριών που την είχαν ήδη ματιάξει όπως ματιάζει η μυίγα ένα διαμάντι μια χώρα μαγεμένη. Κ' έτσι ξεχάστηκε ανηλεώς αυτή η ιστορία όπως συμβαίνει κάθε φορά που ξεχνιέται από τον δασοφύλακα το αστροπελέκι του στο δάσος. 


Escolteu el poema aquí, recitat per Embirikos.
Ακούστε εδώ τον Εμπειρίκο να διάβαζει αυτό το ποίημα.



RAÏM D'HIVERN

Li prengueren a ella els jocs i l’amant. Ajupí doncs el cap i per poc no morí. Però els seus tretze anys radicals com els seus catorze partiren a cop d’espasa aquesta passatgera adversitat. Ningú no parlà. Ningú no corregué a protegir-la dels taurons d’ultramar que ja l’havien ullpresa tal com una mosca ullprèn un diamant un país encantat. I així fou oblidada sens pietat aquesta història tal com succeeix cada vegada que oblida el guardabosc el seu llamp en la boscúria.


i el raïm als peus.