divendres, 28 de setembre del 2012

Πρόγευση του Μεγάλου Ανατολικού

Una troballa al youtube: música i personatges del Great Eastern - Gran Oriental


 




El Gran Oriental, une ville flottante on l'amor parla en llengües infinites.
Ο Μἐγας Ανατολικὀς, μἰα πλωτἠ πὀλη ὀπου ο Έρωτας μιλἀει σε απἐραντες γλὠσσες.






divendres, 21 de setembre del 2012

Saghalien Oula


El riu que ens ha dut fins aquí, l'Amur, travessa la Manxúria. I el seu nom ressona en llengua francesa, brilla i meravella. Un accident lingüístic que va obrir les vastes terres de l'Est llunyà als pioners que seguiren les traces del tigre de l'Amur, dels exèrcits cosacs i de les guerres que van sollar les seves ribes. Amour, un nom que fecunda tot un paisatge llunyà. La passió dels mots d'amor es barreja amb la dels noms russos, xinesos, tungusos...


En quin Atlas va llegir Delteil, per primer cop, el nom del riu que va inspirar-li Sur le fleuve Amour?





" Je suis née aux bords de l'Amour. Désormais c'est là seulement que je veux vivre, que je veux aimer. Mon coeur aspire à retourner sur les rives du Fleuve, qui le lavera et le rénovera. Emmenez-moi, emmenez-moi sur le fleuve Amour ! "

Les paraules de Ludmilla, l'heroïna de la novel·la de Delteil, les recull i amplifica Embirikos en l'αντί προλὀγου  de la seva Mitologia personal, un cant aquàtic a l'Eros i a la poesia.



dimecres, 19 de setembre del 2012

EL SAMOVAR


"La Rússia actual no m'agrada", va dir un gran amant de Rússia. Potser hi tenia posades massa il·lusions?

Als Escrits d'Embirikos hi ha un personatge, Neoptòlem I, rei dels Hel·lens, que es passeja amb el samovar de la seva mare al cap. Devia ser un senyor barret! Imaginem-lo, aproximadament, de la mida del que vam trobar un dia, passejant per París, en una botiga de te al 15è arrondissement:




La Rússia d'Embirikos era una Rússia enyorada: la de la seva mare, la dels visionaris i dels revolucionaris, la Rússia heroica i, és clar, la de la literatura. Sobretot la de Tolstoi, gran creador de paisatges embiriquians.
Fem bullir, doncs, el nostre samovar a la vora de l'Amur i a la vora del Terek, en vastos paisatges: 
 
"El riu que separa els cossacs llisca tèrbol i rabent; en arribar, però, en aquest indret, el seu corrent s’ha fet ja ample i mansoi i carreteja constantment una sorra grisenca que es va dipositant sobre la riba dreta, baixa i coberta de canyers, mentre va desgastant l’esquerra, abrupta, per bé que poc elevada, agençada de roures seculars i rabassuts i plàtans socabuits d’Orient, de jovençana creixença. Al llarg de la riba dreta s’escampen els burgs circassians, pacífics, encara que bon xic hostils; seguint la riba esquerra hom destria, a una distància de mitja versta del riu, i amb intervals de set o vuit verstes, els ravals escampats. En temps passats, la majoria d’aquelles agrupacions es trobaven arran mateix de l’aigua; el Terek, però, en decantar-se dia darrere dia vers el nord de les muntanyes, ha anat fent el seu treball d’erosió i avui hom només pot veure les velles habitacions envaïdes d’herba espessa, jardins i arbres fruiters, sobretot pereres, i àlbers piramidals, entrellaçats d’esbarzers i de vinyes salvatges."

Entre cavalls i joves cosacs i cosaques: 
 
"En obrir més la porta, Olenin veié, en la penombra, la figura, alta i esvelta, de la jove cossaca. La curiositat amatent i àvida de la jovenesa li féu observar involuntàriament les formes sanitoses i virginals que es descobrien dessota aquella fina peça d’indiana i alhora els ullassos negres i magnífics que el fitaven amb una basarda infantil i també amb una tafaneria primitiva."

(Fragments de Lleó Tolstoi, Els cosacs, ed. per a El Observador, trad. Francesc Payarols)



dimarts, 18 de setembre del 2012

Parpelles


Versió musicada de Thanassis Papakonstandinou del poema 16 d' "Els ocells del Prut" d'Embirikos.







Són les meves parpelles cortines transparents
quan les obro veig davant meu el que s'escaigui
quan les tanco veig davant meu el que desitjo.

dilluns, 17 de setembre del 2012

ρώγες
Els mugrons d'un collaret

ΧΕΙΜΕΡΙΝΑ ΣΤΑΦΥΛΙΑ

Της πήραν τα παιγνίδια και τον εραστή της. Έσκυψε λοιπόν το κεφάλι και παρ' ολίγον να πεθάνη. Μα τα δεκατρία ριζικά της σαν τα δεκατέσσερά της χρόνια εσπάθισαν την φευγαλέα συμφορά. Κανείς δεν μίλησε. Κανείς δεν έτρεξε να την προστατεύση κατά των υπερποντίων καρχαριών που την είχαν ήδη ματιάξει όπως ματιάζει η μυίγα ένα διαμάντι μια χώρα μαγεμένη. Κ' έτσι ξεχάστηκε ανηλεώς αυτή η ιστορία όπως συμβαίνει κάθε φορά που ξεχνιέται από τον δασοφύλακα το αστροπελέκι του στο δάσος. 


Escolteu el poema aquí, recitat per Embirikos.
Ακούστε εδώ τον Εμπειρίκο να διάβαζει αυτό το ποίημα.



RAÏM D'HIVERN

Li prengueren a ella els jocs i l’amant. Ajupí doncs el cap i per poc no morí. Però els seus tretze anys radicals com els seus catorze partiren a cop d’espasa aquesta passatgera adversitat. Ningú no parlà. Ningú no corregué a protegir-la dels taurons d’ultramar que ja l’havien ullpresa tal com una mosca ullprèn un diamant un país encantat. I així fou oblidada sens pietat aquesta història tal com succeeix cada vegada que oblida el guardabosc el seu llamp en la boscúria.


i el raïm als peus.