EL SAMOVAR

"La Rússia actual no m'agrada", va dir un gran amant de Rússia. Potser hi tenia posades massa il·lusions?

Als Escrits d'Embirikos hi ha un personatge, Neoptòlem I, rei dels Hel·lens, que es passeja amb el samovar de la seva mare al cap. Devia ser un senyor barret! Imaginem-lo, aproximadament, de la mida del que vam trobar un dia, passejant per París, en una botiga de te al 15è arrondissement:

La Rússia d'Embirikos era una Rússia enyorada: la de la seva mare, la dels visionaris i dels revolucionaris, la Rússia heroica i, és clar, la de la literatura. Sobretot la de Tolstoi, gran creador de paisatges embiriquians.

Fem bullir, doncs, el nostre samovar a la vora de l'Amur i a la vora del Terek, en vastos paisatges: 
 

"El riu que separa els cossacs llisca tèrbol i rabent; en arribar, però, en aquest indret, el seu corrent s’ha fet ja ample i mansoi i carreteja constantment una sorra grisenca que es va dipositant sobre la riba dreta, baixa i coberta de canyers, mentre va desgastant l’esquerra, abrupta, per bé que poc elevada, agençada de roures seculars i rabassuts i plàtans socabuits d’Orient, de jovençana creixença. Al llarg de la riba dreta s’escampen els burgs circassians, pacífics, encara que bon xic hostils; seguint la riba esquerra hom destria, a una distància de mitja versta del riu, i amb intervals de set o vuit verstes, els ravals escampats. En temps passats, la majoria d’aquelles agrupacions es trobaven arran mateix de l’aigua; el Terek, però, en decantar-se dia darrere dia vers el nord de les muntanyes, ha anat fent el seu treball d’erosió i avui hom només pot veure les velles habitacions envaïdes d’herba espessa, jardins i arbres fruiters, sobretot pereres, i àlbers piramidals, entrellaçats d’esbarzers i de vinyes salvatges."

Entre cavalls i joves cosacs i cosaques: 
 

"En obrir més la porta, Olenin veié, en la penombra, la figura, alta i esvelta, de la jove cossaca. La curiositat amatent i àvida de la jovenesa li féu observar involuntàriament les formes sanitoses i virginals que es descobrien dessota aquella fina peça d’indiana i alhora els ullassos negres i magnífics que el fitaven amb una basarda infantil i també amb una tafaneria primitiva."

(Fragments de Lleó Tolstoi, Els cosacs, ed. per a El Observador, trad. Francesc Payarols)