dijous, 25 d’octubre del 2012

"Per clares fonts i forests remoroses"


Embirikos, als Escrits o mitologia personal, explica moltes coses que poden passar en un bosc:
                                       



A la clariana d'un bosc silenciós
               
un nen s’està dret
i es fa gran instantàniament al davant d’una dona.













De vegades, un

arbre és tan gran i el seu fullatge tan espès que hom podria prendre’l, a primera vista, per un massís de molts arbres.


Sovint
 
a les pregoneses del fullatge l’ombra s’arrauleix, col·leccionista silenciosa de secrets i confidències.



           






I vet aquí que la penetració de l'esguard en l'ombra de l'espessor vellutada de dins del fullatge
equival a la nostra participació en la penetració a l’interior d’una cova plena d’estalactites.












 


 Altres vegades hi ha

una dona adúltera que camina nerviosament i amb milers de precaucions cap a l’encontre d’un amant vacil·lant.














Pertot és possible
              
el cruixit sobtat d’una fusta seca
       














o que hi trobi
una nena
un

escarabat daurat
o brunyidora





(Nota: La foto de l'escarbat daurat és de Pau Cabot. Font:http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Escarabatdaurat.jpg)








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada