El riu que ens ha dut fins aquí, l'Amur, travessa la Manxúria. I el seu nom ressona en llengua francesa, brilla i meravella. Un accident lingüístic que va obrir les vastes terres de l'Est llunyà als pioners que seguiren les traces del tigre de l'Amur, dels exèrcits cosacs i de les guerres que van sollar les seves ribes. Amour, un nom que fecunda tot un paisatge llunyà. La passió dels mots d'amor es barreja amb la dels noms russos, xinesos, tungusos...
En quin Atlas va llegir Delteil, per primer cop, el nom del riu que va inspirar-li Sur le fleuve Amour?
" Je suis née aux bords de l'Amour. Désormais c'est là seulement que je veux vivre, que je veux aimer. Mon coeur aspire à retourner sur les rives du Fleuve, qui le lavera et le rénovera. Emmenez-moi, emmenez-moi sur le fleuve Amour ! "
Les paraules de Ludmilla, l'heroïna de la novel·la de Delteil, les recull i amplifica Embirikos en l'αντί προλὀγου de la seva Mitologia personal, un cant aquàtic a l'Eros i a la poesia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada