"Jo he dit sempre sí. Sempre i per sempre fluirà l’Amur, per dins i per fora, amb ímpetu totpoderós, com ahir, com avui, com ara que m’inunda per dins i vessa i m’obliga a cridar amb tota la força dels meus pulmons: “Amur! Amur!”" Andreas Embirikos
divendres, 28 de setembre del 2012
divendres, 21 de setembre del 2012
Saghalien Oula
El riu que ens ha dut fins aquí, l'Amur, travessa la Manxúria. I el seu nom ressona en llengua francesa, brilla i meravella. Un accident lingüístic que va obrir les vastes terres de l'Est llunyà als pioners que seguiren les traces del tigre de l'Amur, dels exèrcits cosacs i de les guerres que van sollar les seves ribes. Amour, un nom que fecunda tot un paisatge llunyà. La passió dels mots d'amor es barreja amb la dels noms russos, xinesos, tungusos...
En quin Atlas va llegir Delteil, per primer cop, el nom del riu que va inspirar-li Sur le fleuve Amour?
" Je suis née aux bords de l'Amour. Désormais c'est là seulement que je veux vivre, que je veux aimer. Mon coeur aspire à retourner sur les rives du Fleuve, qui le lavera et le rénovera. Emmenez-moi, emmenez-moi sur le fleuve Amour ! "
Les paraules de Ludmilla, l'heroïna de la novel·la de Delteil, les recull i amplifica Embirikos en l'αντί προλὀγου de la seva Mitologia personal, un cant aquàtic a l'Eros i a la poesia.
Etiquetes de comentaris:
Amour,
Joseph Delteil,
riu Amur,
Rússia,
Sur le fleuve Amour,
Ανδρέας Εμπειρίκος
dimecres, 19 de setembre del 2012
EL SAMOVAR
"La Rússia actual no m'agrada", va dir un gran amant de Rússia. Potser hi tenia posades massa il·lusions?
Als Escrits d'Embirikos hi ha un personatge, Neoptòlem I, rei dels Hel·lens, que es passeja amb el samovar de la seva mare al cap. Devia ser un senyor barret! Imaginem-lo, aproximadament, de la mida del que vam trobar un dia, passejant per París, en una botiga de te al 15è arrondissement:
La Rússia d'Embirikos era una Rússia enyorada: la de la seva mare, la dels visionaris i dels revolucionaris, la Rússia heroica i, és clar, la de la literatura. Sobretot la de Tolstoi, gran creador de paisatges embiriquians.
Fem bullir, doncs, el nostre samovar a la vora de l'Amur i a la vora del Terek, en vastos paisatges:
"El riu que separa els cossacs
llisca tèrbol i rabent; en arribar, però, en aquest indret, el seu
corrent s’ha fet ja ample i mansoi i carreteja constantment una
sorra grisenca que es va dipositant sobre la riba dreta, baixa i
coberta de canyers, mentre va desgastant l’esquerra, abrupta, per
bé que poc elevada, agençada de roures seculars i rabassuts i
plàtans socabuits d’Orient, de jovençana creixença. Al llarg de
la riba dreta s’escampen els burgs circassians, pacífics, encara
que bon xic hostils; seguint la riba esquerra hom destria, a una
distància de mitja versta del riu, i amb intervals de set o vuit
verstes, els ravals escampats. En temps passats, la majoria
d’aquelles agrupacions es trobaven arran mateix de l’aigua; el
Terek, però, en decantar-se dia darrere dia vers el nord de les
muntanyes, ha anat fent el seu treball d’erosió i avui hom només
pot veure les velles habitacions envaïdes d’herba espessa, jardins
i arbres fruiters, sobretot pereres, i àlbers piramidals,
entrellaçats d’esbarzers i de vinyes salvatges."
"En obrir més la porta,
Olenin veié, en la penombra, la figura, alta i esvelta, de la jove
cossaca. La curiositat amatent i àvida de la jovenesa li féu
observar involuntàriament les formes sanitoses i virginals que es
descobrien dessota aquella fina peça d’indiana i alhora els
ullassos negres i magnífics que el fitaven amb una basarda infantil
i també amb una tafaneria primitiva."
(Fragments de Lleó Tolstoi, Els cosacs, ed. per a El Observador, trad. Francesc Payarols)
Etiquetes de comentaris:
Els cossacs,
Neoptòlem,
París,
riu Amur,
riu Terek,
Rússia,
samovar,
Tolstoi,
Ανδρέας Εμπειρίκος
dimarts, 18 de setembre del 2012
Parpelles
Etiquetes de comentaris:
riu Prut,
Ανδρέας Εμπειρίκος,
Θανάσης Παπακωνσταντίνου
dilluns, 17 de setembre del 2012
Els mugrons d'un collaret |
ΧΕΙΜΕΡΙΝΑ ΣΤΑΦΥΛΙΑ
Της
πήραν τα παιγνίδια και τον εραστή της.
Έσκυψε λοιπόν το κεφάλι και παρ' ολίγον
να πεθάνη. Μα τα δεκατρία ριζικά της σαν
τα δεκατέσσερά της χρόνια εσπάθισαν
την φευγαλέα συμφορά. Κανείς δεν μίλησε.
Κανείς δεν έτρεξε να την προστατεύση
κατά των υπερποντίων καρχαριών που την
είχαν ήδη ματιάξει όπως ματιάζει η μυίγα
ένα διαμάντι μια χώρα μαγεμένη. Κ' έτσι ξεχάστηκε
ανηλεώς αυτή η ιστορία όπως συμβαίνει
κάθε φορά που ξεχνιέται από τον δασοφύλακα
το αστροπελέκι του στο δάσος.
Escolteu el poema aquí, recitat per Embirikos.
Ακούστε εδώ τον Εμπειρίκο να διάβαζει αυτό το ποίημα.
Escolteu el poema aquí, recitat per Embirikos.
Ακούστε εδώ τον Εμπειρίκο να διάβαζει αυτό το ποίημα.
RAÏM D'HIVERN
Li
prengueren a ella els jocs i l’amant. Ajupí doncs el cap i per poc no
morí. Però els seus tretze anys radicals com els seus catorze
partiren a cop d’espasa aquesta passatgera adversitat. Ningú no
parlà. Ningú no corregué a protegir-la dels taurons d’ultramar
que ja l’havien ullpresa tal com una mosca ullprèn un diamant
un país encantat. I així fou oblidada sens pietat aquesta història
tal com succeeix cada vegada que oblida el guardabosc el seu llamp en
la boscúria.
Etiquetes de comentaris:
Gustave Courbet,
Ανδρέας Εμπειρίκος,
Χειμερινά σταφύλια
dissabte, 15 de setembre del 2012
Etiquetes de comentaris:
André Breton,
Andros,
Ανδρέας Εμπειρίκος,
Άνδρος
Subscriure's a:
Missatges (Atom)