Andreas Sperhís, el poeta d'El Gran Oriental, té pensaments poètics sobre l'amor:
L'amor –pensava– tal com
el vivim avui, és una malaltia greu i perillosa; potser la més greu
i la
més perillosa de totes. Tanmateix, l'amor mateix, fins i tot en la seva forma actual, és la cosa
principal i més extraordinària de totes. A què es deu aquesta contradicció? Per un costat, dóna la
més gran felicitat. Per l'altre, només que perdi una mica el camí, dóna la més profunda, la més
cortrencadora tristesa... D'una banda, no només fa gaudir l'home, sinó que també el fa arribar
més perillosa de totes. Tanmateix, l'amor mateix, fins i tot en la seva forma actual, és la cosa
principal i més extraordinària de totes. A què es deu aquesta contradicció? Per un costat, dóna la
més gran felicitat. Per l'altre, només que perdi una mica el camí, dóna la més profunda, la més
cortrencadora tristesa... D'una banda, no només fa gaudir l'home, sinó que també el fa arribar
a la grandesa, el fa ser un element universal, elevar-se als cims de la grandor heroica, però, de
l'altra, si ensopega en algun lloc, el deixa com un parrac miserable i de vegades sanguinolent, el fa
misantrop, i l'empeny al marasme i fins i tot al delicte.
Moments de grandesa i aventures delictuoses travessen aquesta novel·la, com un calidoscopi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada