dimarts, 18 de juliol del 2017

Ἀνδρος-Υδρούσα


Ἀνδρος-Υδροὐσα, Χαίρε!

El poeta saluda l'illa natal, Andros, amb aquest crit, que s'envola pels horts, els camins, i travessa els rius i els camps i es fica dins els colomars de randes.




 Si tenim sort, les granotes i els gripaus ens parlen, mentre corre l'aigua de rius, rierols i fonts.




I si en tenim encara una mica més, els somieigs fan cobrar vida als mascarons de proa:


"Ara havia arribat ja a la proa, elegant, cisellada, afilada com una dalla, i em servia dels rems de manera que no se m’endugués el corrent. Estabilitzat en aquesta postura, vaig alçar la mirada i vaig restar atònit. Havia vist la sirena de fusta del vaixell, que es disparava eternament per sota del bauprès, eternament i sense interrupció, amb els pits drets, assaonats, amb els cabells rossos, amb els llavis vermellíssims, i amb els ulls blaus, grossos i clavats a l’horitzó. Era una noia de bellesa esclatant, aquesta sirena. De sobte el cor em feu un salt gairebé fins a la gola. “Déu meu!” vaig exclamar estupefacte. La sirena respirava! Li pujaven i baixaven els pits, se li obrien i tancaven les parpelles, i dels seus llavis sortien sospirs dolcíssims. La bella sirena no era de fusta. Era viva, i juntament amb el pujar i el baixar del seu pit, de manera absolutament sincronitzada, s’inflaven i es desinflaven els flancs del vaixell, que respirava i sospirava ell també a través de la boca de la sirena. Aleshores, tot d’una, vaig entendre per què desitjava tant aquest vaixell femení. Volia pujar-hi no pas com a passatger eventual, sinó com a semental, fins i tot abans que el meu desig se’m fes conscient. No sé per què, però em sentia al llindar d’una eternitat irrefutablement palpable i mirava, mirava amb avidesa i delit, aquesta visió sobrenatural, que emergia del mar com la vida primitiva del caos blavenc. Una profunda esgarrifança em trasbalsà tot el cos. Ja no em sentia com un home, sinó com tot un poble escollit davant d’un nou món."


Font: http://www.flickr.com/photos/nurbers/5250677573/in/photostream/




I potser, d'una manera o altra, també ens parlen.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada