Al paisatge de mar d'Andreas Embirikos, un transatlàntic fendint les ones, una llarga estela seguint-lo, el cel immens, els núvols que travessen l'aire, una balena.
Al paisatge de muntanya, la Jungfrau, un tren que travessa la plana expulsant manyocs de fum, una cascada eixordadora, un àngel que cau a l'abisme.
Al paisatge interior, un lleó als peus d'una verge, un llibre que s'obre, un pètal de rosa tan suau com dolorós i un personatge expectant, a la vora el riu.
Al paisatge de muntanya, la Jungfrau, un tren que travessa la plana expulsant manyocs de fum, una cascada eixordadora, un àngel que cau a l'abisme.
Al paisatge interior, un lleó als peus d'una verge, un llibre que s'obre, un pètal de rosa tan suau com dolorós i un personatge expectant, a la vora el riu.
Amb colors semblants, potser, als de Miró:
 |
Paysage sur les bords du fleuve Amour. Font: http://successiomiro.com/catalogue/1/5 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada