A Alts forns, el primer llibre d'Embirikos, i el més rar,
potser, el més oníric, l'erotisme és pertot, els desigs i fantasmes concentrats. En alguns textos, el
cos, la voluptuositat són evidents, com a “Llum sobre balena”,
sobre la forma de la dona convertida en ésser marí, o com a “La
fuga del fil”, amb el temps de l'amor -a intervals cíclics d'esperes, de desigs, de dols i de plaers-, i el seu triomf:
El
plaer de les verges en el nostre cor i el dol de les ones grogues
perdura dins de cadascuna de les nostres bombolles. Tanmateix el dol es perdrà i dels
fils de l’hora més essencial s’alçaran els nostres braços per
al domini definitiu dels plaers de les verges i de les parelles d'igual grau. Llavors caurà per sempre la corriola podrida i el seu
estrèpit s’alçarà tal com s’alça el cap d’una màquina de
cosir o el cap d’un boc que munta una femella en una renglera
d’arbres.
Η φυγή του νήματος
Η τέρψις των παρθένων στην καρδιά μας και το πένθος των κίτρινων κυμάτων διαρκεί μέσα στην κάθε φυσαλλίδα μας. Ωστόσο το πένθος θα χαθή και από τα νήματα της ουσιαστικωτέρας ώρας θα σηκωθούν τα μπράτσα μας για την οριστική κατίσχυσι των τέρψεων των παρθένων και των ισοβαθμίων ανδρογύνων. Τότε θα πέσει για πάντα ο σάπιος μακαράς και θα σηκωθή ο γδούπος του όπως σηκώνεται το κεφάλι μιας ραπτομηχανής ή το κεφάλι ενός κριού βατεύοντος εντός δεντροστοιχίας.
També els títols són evocadors, com “Les campanes de la
fregata” o “Lleons ululant sobre el pit d'una verge”, o
enigmàtics, amb un erotisme disfressat, com “La Mare de Déu del
Peix”. Aquest darrer remet a la imatgeria religiosa, amb el clar
exponent del quadre homònim de Rafael:
No oblidem els lleons!
I també n'hi ha algunes representacions més populars. A l'església de la Godivelle, per exemple, es veu com la Verge ha atrapat un peix:
El poema d'Embirikos "La Mare de Déu del Peix", "Η Παναγία με το ψάρι", en presenta encara tota una altra versió:
Millor encara que les teulades que
donem als amants dels nenúfars fou menyspreat el senyal de la fuga.
Inclinada horitzontalment nodreix els seus ases i els corbs delicats
sense romandre en la injustícia del violent apaivagament. Per això
florirà encara per això clamarà per això seran enderrocats els
homenots de cap per amunt i tots els congosts apòcrifs i romandrà
aquesta gresola fulgent i simpàtica en apogeu entre els colors de la
matèria. El jurament dels estrangers i de tots els detentors
d'obligacions no té importància. Ells també seran admesos només
cal que colpegin els talismans només cal que arrosseguin tot el seu
pes només cal que donin llavors a les xiquetes només cal que se
suspenguin correctament en el seu desig només cal que s'exciti en la
seva boca la glòria del seu torrent. Aquí la tendra quitxalla
espera amb el desig de la seva llarga substància i els carrers no es
faran visibles a ningú fora d'ells i dels cocodrils més acaronats
de tota la rodalia.
Una figura femenina jau inclinada, i es projecta al món com una revolució de la terra i de la natura, una evolució geològica, una reestructuració de la llei i de la sort.
 |
| Nikos Engonópulos: El fonògraf a la platja |
